“Muchos hablan, pocos riman, sólo los mejores improvisan”

La Reb Bull Batalla de los Gallos 2008 (quarta edició espanyola) comença aquesta nit amb la primera de les quatre eliminatòries regionals, la de Bilbao.

Durant les quatre eliminatòries s’aniran classificant els millors, que competiran en la final nacional que es celebrarà el dia 24 de juliol a Barcelona (encara que l’indret final encara no s0ha desvel·lat).

La Batalla de los Gallos és una competició internacional que reuneix als millors MCs Freestylers de diferents països de parla hispana. Després de les eliminatòries regionals i de les finals nacionals, els 15 millors MCs classificats s’enfrontaran a la Final Internacional (juntament amb el campió internacional de l’any passat).

S’ha de destacar que Rayden, MC del grup espanyol A3Bandas, porta dos anys consecutius coronant-se campió de la final internacional, i per tant, és ell qui aquest any té una plaça directa a la final d’aquest any.

Per a aquells que no sabeu que és una “batalla de gallos“, aclarir-vos que són enfrontaments entre dos MC, l’objectiu dels quals es derrotar el rival a base d’improvisacions.  Les batalles tenen dues rondes, i en cadascuna d’elles els dos MC que competeixen tenen 1 minut exacte de temps per desbancar el contrari amb rimes improvisades. Us deixe uns vídeos d’algunes batalles del campionat nacional, i un últim vídeo de recopilació de les batalles de Rayden del torneig de 2006, així entendreu millor de que va la cosa.

.

Batalla de los Gallos 2007 - JandJ vs Noult

Batalla de los Gallos - Kid Masta vs Piezas (impressionant)

Rayden - Batalla de los Gallos 2006

Python per a tots

Python és un llenguatge de programació que va ser inventat el 1990 per Guido van Rossum. I ara, Raúl González Duque ha publicat un llibre tutorial anomenat “Python para todos“, que es pot descarregar gratuïtament ja que es distribueix sota llicència Creative Commons.

El manual, adequat per a tots els nivells, pretén apropar aquest llenguatge de programació a tots aquells qui (com jo) els agradaria aprendre alguna coseta sobre programació i no saben ben bé com fer-ho.

Podeu descarregar-vos el llibre (en format PDF) des d’aquesta web.

Impresionant

La veritat és que des del moment en que vaig baixar del tren que em portà a Villarrobledo i vaig començar a caminar, amb les motxilles a l’esquena, acompanyat d’una gentada que es dirigia a la zona d’acampada, el Viña Rock no va deixar de sorprendre’m en els quatre dies que vaig estar allí.

I com a mostra, us deixe un vídeo que he vist a Diari d’una gira (blog dels Obrint Pas). Divendres dia 2 de maig, escenari “Naranja”, quatre i mitja de la vesprada, una solana que convidava a prendre una llet merengada tranquil·lament sota una bona ombra, i els Obrint Pas que acaben de pujar a l’escenari.

Veure a milers de persones en aquestes condicions corejant el “sempre anirem obrint pas“, et fa comprendre que el Viña Rock és diferent, especial.

(si no podeu veure el vídeo feu clic ací)

Viña Rock 2oo8, la crònica

Després de passar quatre nits a terres manxegues, ja torne per ací. El Viña ha trencat esquemes, totalment. Arribàrem a la zona d’acampada el dimecres al voltant de les 10i15, i l’únic que podíem veure eren tendes, tendes,  més tendes de campanya per tot arreu, i això que el gros de públic arribaria l’endemà durant el matí i la vesprada. Les dues, les tres de la matinada, i la gent continuava arribant amb les motxilles i les tendes (les “2 segundos” de Quechua han fet furor, i la veritat, jo que dormia en una d’elles, van molt bé per a casos com aquestos).

A l’endemà el campament ja estava fins a dalt, tant, que els camins del parc (la zona d’acampada era un parc enorme amb zones de gespa) havien estat també ocupats per les tendes. A l’escenari de Babilònia (el dedicat al rap) començà la festa el dijous amb el concert de Demasiado De, i al mateix escenari vam posar-li fi a tres nits de concerts espectaculars amb l’actuació de Morodo.

Bé, us deixe la llista de tots els grups que he tingut oportunitat de veure aquestos dies (ordenats tal i com els vaig anar veient)

DIJOUS, 1 de Maig
-Demasiado De
-Flowklorikos
-Newton & Kaloncha Sound
-Arma Blanca
-Falsalarma
-Albert Pla
-Marea
-Emir Kusturica & The No Smoking Orchestra
-7 Notas 7 Colores
-Le Peuple de l’Herbe

DIVENDRES, 2 de Maig
-Obrint Pas
-El Último Ke Zierre
-Huecco
-Los Suaves
-Rosendo
-La Mala Rodríquez
-Porretas
-Canteca De Macao

DISSABTE, 3 de Maig
-The Locos
-Berri Txarrak
-Shotta
-Xhelazz
-Kiko Veneno
-La Fuga
-Muchachito Bombo Infierno
-Sociedad Alkoholika
-Los Delinqüentes
-Violadores Del Verso
-Morodo

Ningú va defraudar, Marea a flor de pell; Xhelazz, Violadores i La Fuga espectaculars; Morodo, Canteca i Muchachito espectaculars; i un nou gran descobriment: Huecco.

Gent i més gent, tendes i més tendes, cotxes i més cotxesLes necessitats bàsiques molt ben cobertes (exceptuant els baters l’últim dia), dutxes molt netes, cuidades, i amb aigua calenteta, barres obertes les 24h i molt bon rotllo entre les diferents ètnies que estaven allí representades (heavys, punkis, hippis, raperos, skins, etc.)

Molt bona música, molt bon ambient, molta festa i una bona companyia: repetirem.

Pròxima estació: Villarrobledo

Per fi, després de mesos d’espera i de veure l’entrada penjat del suro (des de fa uns dies acompanyada els bitllets de tren) demà arriba l’hora. Sis i cinc de la vesprada, des de l’Estació del Nord, el tren que em portarà a un paradís terrenal de quatre dies iniciarà el seu recorregut.

No he tingut més remei que sortir un dia abans de l’inici, ja que aquesta era l’única possibilitat d’evitar les odioses escales (de seguida vàrem rebutjar l’opció d’anar fins a Albacete i des d’allí a “Villarockbledo”). Arribarem a hora de sopar, just per muntar la paradeta i fer un primer mos a terres castellanes.

I què és el que m’espera allí? M’espera una primera nit “tranquil·la”, seguida de tres nits de música continua, des de les quatre de la vesprada fins a les quatre de la matinada. Tornaré a veure a més d’un dels meus grups preferits (com Violadores del Verso, Marea, Los Delinqüentes, Canteca de Macao o Muchachito) i, per fi, podré gaudir de la música en directe d’un grapat de grups que sempre he volgut veure en directe (com són La Fuga, Reicidentes, Rosendo o Morodo).

La millor representació del panorama rock estatal de la mà de Marea, Porretas, Reincidentes, La Fuga, Sociedad Alkoholika i dels clàssics Rosendo i Barricada. La crème de la crème del rap, com són els ja citats Violadores del Verso, Arma Blanca, Falsalarma, La Mala Rodríquez, Arianna Puello i Morodo. Aquest últim, actuarà dissabte a les dues del matí (podríem atorgar-li l’honor de ser el cap de cartell), just abans de que el mític Peret baixe definitivament el teló d’aquesta edició del millor festival de música nacional (o d’”art natiu” com resa el nom del festilval). I també quedarà lloc per a la música alternativa i la rumba, que estarà ben representada per Canteca de Macao, Delinqüentes, Kiko Veneno, Muchachito Bombo Infierno i Peret (als quals ja havia citat).

Bé, me’n vaig que encara m’he de fer la bossa. Ja us contaré (si es que això es pot contar amb paraules) com ha anat tot a la meva tornada…

Ara per ara, el Viña Rock m’espera…

Al tall - Lladres que entreu per Almansa

Aprofitant la diada del 25 d’abril, dos clàssics de la música folk del País Valencia. Us deixe amb dos dels clàssics més afalagats dels Al Tall, dos himnes que han marcat història i que han sigut la referència de més d’una generació.

No s’ensenya a les escoles

com van esclafar un país

perquè d’aquella sembrada

continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina

dels antics oliveraras

que fa tendra la memòria

i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig,

que ens poseu la cova en casa

i des d’ella governeu.

Al Tall - Lladres que entreu per Almansa

Al Tall - El cant dels Maulets