Algunes raons del perquè ser enginyer

1. -Perquè dormir més és viure menys.

2. -Perquè m’agrada escoltar tots els meus CD’s durant una nit.

3. -Perquè m’agrada escoltar el mateix CD durant tota una nit.

4. -Perquè sé modular, seccionar i calcular tot allò que tinc davant.

5. -Perquè puc veure espai on tu solament veus vuit.

6. -Per no tirar el compàs semi-professional de la comunió.

7. -Perquè soc masoquista.

8. -Perquè m’agraden els projectes de futur de llarg plaç.

9. -Perquè “vida pròpia” és un concepte que se m’escapa.

10. -Perquè no sabia on em ficava.

11. -Perquè son jove i inexpert.

12. -Perquè em van les preguntes de 5 punts i 4 folis.

13. -Perquè m’agrada això de tenir 4 o5 hores d’examen i que encara em falte temps.

14. -Perquè veig en 3D i en dièdric allò que altres ni veuen.

15. -Perquè mon pare em vol a casa.

16. -Perquè vaig néixer pobre.

17. -Perquè bé, estigueren els troians, després els espartans… i ara estem nosaltres.

18. -Perquè necessitava saber quant d’alcohol puc beure.

19. -Perquè el Red Bull crea addicció.

20. -Perquè la enginyeria és un gran germà que sempre et rodeja.

21. -Perquè… perquè… per què? per quèeeeee??? Això em pregunte jo a totes hores.

22. -Una vegada vaig llegir que podies passar 72 hores sense dormir… necessitava comprovar-ho.

23. -Perquè m’encanta sopar quan veig amanéixer.

24. -Perquè estaré estudiant-la com a poc 10 anys.

25. -Perquè on tu solament veus un paper amb lletres jo veig un llenguatge de signes, de programació, incògnites que despejar…

26. -Perquè m’encanta ser universitari i solament en aquesta carrera ho puc ser fins als 40.

27. -Perquè m’agrada rebentar-me el cap amb coses que ni tan sols sé si tenen solució.

28. -Perquè m’encanta passar hores i hores ratllant a 45 graus i després veure el mateix 4 de sempre estampat en la meva làmina.

29. -Perquè em vaig donat un cp al cap i vaig veure que tantes estreles que vaig pensar que tenia visió espacial.

30. -Perquè dur ulleres de pasta és de moderns i programar durant 3 hores també contribueix.

31. -Perquè un diagrama de fluïts val més que mil paraules.

32. -Perquè dubtava entre açò o la legió, i em donen por les cabres.

33. -Perquè volia inventar una paranoia a la que ni els psicòlegs podessin trobar solució.

34. -Perquè d’alguna cosa he de morir, i com no fume…

35. -Perquè sé calcular el centre de gravetat i l’eix de gir de qualsevol cosa que estiga al meu voltant.

36. -Perquè m’encantes les preguntes d’idees felices.

37. -Per a tenir alguna cosa que contar als meus nets.

38. -Perquè no tenia vida social abans d’entrar, ja tenia guanyat l’haver de perdre-la.

39. -Perquè vull quedar-me cec per a ser pensionista.

40. -Perquè m’agrada que els professors em pregunten als exàmens com resoldre coses perquè ell no tenen ni puta idea de com fer-ho.

41. -Perquè em van dir que havia de fer-ho per a ser algú en la vida.

42. -Perquè no hi ha res com la calor del flexo.

43. -Perquè vull tenir amics al psiquiàtric.

44. -Perquè no tenia altra cosa que fer.

45. -Perquè si Chuck Norris va poder, jo també puc.

46. -Perquè m’encanta creure que allò que estudie és el més difícil i el que més mola.

47. -Perquè m’agrada veure que solament un 1% d’allò que estudie s’aplica al món laboral.

48. -Perquè tenir novia, amics i treure’s una enginyeria és un sistema incompatible.

49. -Perquè sempre he vulgut saber utilitzar totes les funcions de la meva calculadora.

50. -Perquè no m’agrada anar a la platja en estiu i m’he de buscar una excusa.

51. -Perquè m’agrada ficar cara d’ “ostia claro!” quan no tinc ni idea.

52. -Perquè m’encanta treballar com si estiguera en la NASA i cobrar com si treballara en McDonald’s.

53. -Perquè m’agrada viure els malsons, no somiar-los.

54. -Perquè m’agrada la tècnica d’assaig i error, i error, i error, i error…

-

I per a acabar, dos de collita pròpia.

55. -Per a donar-li algun sentit a la meva part friki.

56. -Per què no?

________________________
[vist en: menéame]

Canteca de Macao - Bellas

Aprofitant la gran noticia d’avui, el Tema de la Setmana amb que finalment no vaig poder actualitzar el passat cap de setmana, va dedicat al grup Canteca de Macao, el qual ja va ser protagonista d’aquest apartat fa un temps. Ara, però, protagonitza aquesta secció perquè avui he rebut la noticia de que venen a València. Concretament el concert tindrà lloc a la Sala Mirror (darrere de la parada de metro de Jesús), el divendres 8 de febrer, a les 22:00 hores, i l’entrada tindrà un preu d’entre 14 i 16 euros que de bon grat em gastaré.

Us deixe el clip d’una de les cançons de l’últim disc que porta el nom de Camino de la vida entera, anomenada “Bellas“. Així us deixe també una de les cançons que més m’agraden del grup, aquesta vegada en un directe a la Sala Galileo de Madrid, titulada “Los hijos del hambre no tienen mañana“.

Canteca de Macao - Bellas

Canteca de Macao - Los hijos del hambre no tienen mañana

BEHRINGER Bass BXL3000A Ultrabass

Per fi. Tres setmanes després del dia de reis, he rebut el gran regal que aquest any m’esperava. 300w de só, dos canals, i un equalitzador de 7 bandes. A més a més porta un pedal des del que activar la distorsió o el mode “ultrabass“. Un altaveu de 15″ i unes dimensions de 64×46x42, acabat en “cunya”.

Importat directament des d’Alemanya, ja descansa al local d’assaig del grup, a casa de Sisco, a Paiporta.

P.D: Algun dia faré un post dedicat al grup i al local d’assaig insonoritzat que Sisco s’ha muntat a casa.

Logitech Z-3

Ja era hora de anar canviant l’equip d’àudio de l’ordinador, ja que els vells altaveus (Creative si no recorde malament) estaven ja prou desfets i amb els cables massa pelats d’empalmar altre parell d’altaveus per a millorar la quantitat de só. Avui passejava per la Fnac (o el Fnac, com vulgueu) i m’he topat amb un sistema d’altaveus 2.1 per a l’ordinador. Després de comparar preus, ofertes, marques, potència, i extres, m’he decidit finalment pel sistema Z-3 de Logitech, que per cert, s’escolten que flipes.

El Z-3 consta d’un subwoofer i dos altaveus satel·lit, amb una potència RMS total de 40w i una potència de cresta total de 80W. Conté també un petit control remot per cable des d’on es controla el volum i s’engega o apaga l’equip. I ve també amb adaptador per “transformar” l’entrada jack dels altaveus (típica dels mp3) en entrada d’àudio RCA (típiques de les televisions) que poden connectar-se a diverses plataformes de vídeo-jocs (”vease” PlayStation o Xbox).

Una bona compra, un bon regalet de nadal d’aquests que arriben un poc tard. (demà vindrà el següent… :D)

I estes dos cançons són les que he escoltat, elles són les que li han donat el vistiplau:

Violadores del Verso - Ocho lineas

Get Far - Shining star (Pornocult vocal overture) (podeu avançar fins al segon minut, ja que el principi dura massa)

Manolo Chinato

A classe, concretament a l’àrea de castellà, he de fer una exposició basada principalment en un poema qualsevol, un poema que per a mi tinga un rellevància important, ha de ser un poema que m’agrade, i que m’agrade molt. Fins i tot tenim llibertat de triar un poema escrit en qualsevol llengua. Personalment no tinc ningun poema especial, però si que tinc diversos poetes que m’agraden, i el primer que vaig pensar fou a triar un bon poema d’algun d’aquests autors. D’entrada vaig descartar poetes de llengua castellana, ja que si tenia l’opció preferia fer l’exposició sobre algun poema de l’Estellés, o de la Mercé Marçal. Fou aleshores quan em va venir al cap Manolo Chinato, el que puc considerar un del pocs poetes castellans que realment em remou la consciència, i ho vaig vore tot clar.

Manolo Chinato (més conegut com “Manolillo” Chinato) és un poeta espanyol, nascut el 31 de decembre del 1952 a Puerto de Béjar, Salamanca. El vaig descobrir per casualitat, sense saber-ho, fa uns quants anys em vaig comprar un cd un poc peculiar dels Extremoduro, pensant que seria un disc que havien tret canviant-se un poc el nom. El disc era d’uns tal Extrechinato y Tú, i es titulava Poesía Básica.

(Extrechinato y Tú. Fito Cabrales, Robe Iniesta, Manolo Chinato i Iñaki Uoho)

Finalment, Extrechinato y Tú i el disc Poesía Básica resultà ser un homenatge portat a mans d’alguns components d’Extremoduro (Robe Iniesta i Iñaki Uoho) y de Alfredo “Fito” Cabrales (en aquell moment cantant de Platero y Tú, i actualment líder dels Fito & Fitipaldis) a un poeta i amic seu, el ja nomenat Manolo Chinato. En el seu moment, el disc no em va agradar molt, i el vaig deixar un poc de banda, però fa cosa dos o tres anys, vaig repescar el disc disc que tenia perdut per casa, i el vaig escoltar de nou. I em va impressionar, sobretot, pel fet de sentir combinades les veus de dos cantants que per a mi ja estaven consolidats com a ídols (Robe i Fito) mesclades amb la veu profunda d’un vell recitant poesia, la veu de Manolo.

Així podem dir que Manolo Chinato ha assolit el seu èxit gràcies a aquest disc d’homenatge i a les diverses col·laboracions i composicions que fa per a algunes cançons de Extremoduro, de Fito & Fitipaldis, i de Marea (els tres grups que més idolatre del rock espanyol). I així és que, inconscientment, i sense adonar-me’n, els versos de Manolo anaven, poc a poc, marcant-me i influenciant-me cada vegada més.

I avui, no sé ben bé perquè, he sentit la necessitat d’escriure i de retre-li el meu petit homenatge a aquest ramader que té el car a cavall entre Extremadura i Salamanca, i la millor manera que he trobat de fer-ho ha sigut dedicar-li unes quantes línies en el blog. Així, i sense més dilacion, us deixe amb tres de les cançons de Poesía Básica. I, com no, us anime també a escoltar totes les cançons del disc i llegir alguns versos del Manolo Chinato.

[Us deixe també una entrevista que li fan fer a El mundo en 2001, quan el disc va sortir al mercat, fent clic aquí.]

Extrechinato y Tú - Juguete de amor

Extrechinato y Tú - Viento (déjame ir contigo)

Extrechinato y Tú - Eterno viajero

(Portada del disc. L’home del cavall és Manolo)

Tengo ronca el alma de quererte
en esta soledad llena que me ahoga;
tengo los ojos llenos de luz de imaginarte
y tengo los ojos ciegos de no verte;
tengo mi cuerpo abandonado al abandono
y tengo mi cuerpo tiritando de no poder tocarte;
tengo la voz tosca de hablar con tanta gente
y tengo la voz preciosa de cantarte;
tengo las manos agrietadas de la escarcha
y tengo las manos suaves de en el cielo acariciarte;
tengo soledad, luz, alegría, tristeza,
rebeldías, amor, sonrisas y lágrimas…

Y también te tengo a ti, preciosa,
caminando por las venas con mi sangre.

Com el fènix

Com el fènix renaix d’entre les seves cendres, avui el blog ha renascut d’entre les seves. Era una cosa que es veia venir. Jo mateix sabia que tard o prompte la llengua i la cultura pròpia acabarien fent front a tot allò que els és advers, començant pel blog. Avui, dia tretze de gener de dos mil vuit, el blog es converteix definitivament en allò que sempre havia d’haver sigut.

La guerra no ha acabat encara, i trigarà molt a fer-ho, però poc a poc anem guanyant batalles i recuperant el territori perdut. Encara que, citant una frase que crec anònima, una llengua no és perd perquè els que no la saben no l’aprenen, sinó perquè els que la saben no la fan servir, i citant ara a Josep Armengou per acabar, diré que de nosaltres depèn que els Països Catalans es salven definitivament o desapareguen per sempre com a poble.