100!

Tard o prompte tot arriba. I aquest es el post 100.

I no és cap tonteria que siga el post 100. Cent, dit així, amb totes les lletres, aparentment no ens descobreix la magnitud que el mot alberga. La paraula cent ens fa pensar en un u seguit de dos zeros, un nombre de tres xifres, de fet, el primer nombre de tres xifres. Com en tots els casos, un nombre per si sol no ens mostra res, no vol dir res. El matís el marca la unitat que s’empra en cada cas. De la mateixa manera que cent pessetes no són res, cent gols (per exemple; podria haver utilitzat també medalles, o cotxes) en són molts. Sí, cent gols en són molt, però també cal matissar millor per a saber si realment en són molts o no. Cent gols marcats en una temporada per un sol jugador en són una exageració, en canvi si aquestos cent gols són els que marca un jugador en tota la seva carrera tampoc signifiquen una xifra molt increïble.

Així que matisem. 100 posts, en un únic blog, escrits per una única persona, en un temps al voltant de quatre mesos i mig no estan gent malament.

Estic feliç xé!

P.D.: Cert és que els cent post no tenen la qualitat narrativa (o assagística) que m’agradaria arribar a assolir en la totalitat dels post, i que la majoria són petites curiositats, però com ja he dit abans, tard o prompte tot arriba. I si el blog ha d’experimentar alguna evolució (per no dir-ne revolució), aquesta ja vindrà per si sola, quan li arribe l’hora. Diuen que amb l’any nou vida nova, qui sap si aquest nou any suposa el principi de la revolució del blog?…