Com el fènix

Com el fènix renaix d’entre les seves cendres, avui el blog ha renascut d’entre les seves. Era una cosa que es veia venir. Jo mateix sabia que tard o prompte la llengua i la cultura pròpia acabarien fent front a tot allò que els és advers, començant pel blog. Avui, dia tretze de gener de dos mil vuit, el blog es converteix definitivament en allò que sempre havia d’haver sigut.

La guerra no ha acabat encara, i trigarà molt a fer-ho, però poc a poc anem guanyant batalles i recuperant el territori perdut. Encara que, citant una frase que crec anònima, una llengua no és perd perquè els que no la saben no l’aprenen, sinó perquè els que la saben no la fan servir, i citant ara a Josep Armengou per acabar, diré que de nosaltres depèn que els Països Catalans es salven definitivament o desapareguen per sempre com a poble.