Jaume I, 800 anys després
La conquesta
Una vegada ocupada Mallorca en l’any 1230 i allunyat el perill musulmà del Mediterrani, a l’any 1233 es planificà la campanya a Alcanyís, desenvolupada en tres etapes:
- La primera dirigida a les terres del litoral nord, amb la presa de Borriana l’any 1233 i altres enclavaments, com ara Peníscola.
- La segona abasta la zona central amb la conquesta de València (123
i les terres planes fins al Xúquer, per a fer-ho les corts generals de Montsó de 1236 van concedir l’ajuda necessària i el papa Gregori IX va donar a l’empresa el caràcter de croada. El Puig es va prendre a l’agost de 1237, amb el fracàs d’una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de València. Les capitulacions es van signar el 28 de setembre i el rei entrà en la ciutat el 9 d’octubre. - La tercera fase abasta des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als límits estipulats per a la conquesta entre Aragó i Castella en el Tractat d’Almizra l’any 1244, signat entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella per a delimitar les àrees de reconquesta de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-Busot-La Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella. Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situades al nord de la riba del Segura són incorporades al regne de València per Jaume II després de la Sentència Arbitral de Torrelles (1304) i Elx (1305).
La creació del regne
La noblesa aragonesa considerava les terres conquerides a València com una prolongació dels seus senyorius. Jaume I, però, tenia un estil polític extratemporani que a l’actualitat es podria anomenar com a federalisme, tal com que es demostrà l’establiment de la Cancelleria de Barcelona, i unes corts privatives per a cada regne, cosa que permeté la creació d’una consciència diferenciadora de cada territori durant el seu regnat. Així, convertí València en un regne propi (1239), formant una entitat política, jurídica, i econòmica pròpia expressada en els Furs de València, les Corts Valencianes, moneda pròpia, i unida dinàsticament a la Corona d’Aragó, fet que va provocar l’airada reacció de la noblesa aragonesa. Per tal de contrarestar la noblesa insubordinada, el rei va afavorir decididament els municipis i la burgesia, i posteriorment atorgà a la Ciutat de València una ordenació política i administrativa: el costum, de caràcter municipal, que va ser revisada l’any 1251. Els Foris et consuetudines Valentiae van ser confirmats pel rei l’any 1271 i es van estendre per tot el regne malgrat l’oposició de la noblesa aragonesa, desitjosa de mantenir la seua legislació, cosa que va generar una pugna foral no resolta fins al 1329 amb el triomf dels furs valencians.
- - - - - - - - - - -
I per últim, seguint la bona proposta del Vicent Partal i utilitzant-la com a excusa per a deixar de bombardejar-vos amb dades i noms històrics (que en abundància acaben cansant), us deixe ara un fragment del Llibre dels Fets. I sense ànim de plagiar-me reproduiré també el fragment que narra l’entrada de les tropes del rei al meu poble, a Bétera.
254. E nos estan aqui al Pug tenguem hi la quaresma, e la Regina tench la meyat de la quaresma en Almenara tro a la Pasqua: e nos anam tener la Pasca ab ella. E passada la Pascha ab ella ensemps uenguem nos ne al Pug, e sempre al tercer dia de Paschas uench nos missatge ·I· sarray de Paterna cubertament ab cartes de tota la aljama quens retrien la vila el castell. E uench nosen altre de Betera e de Bufila ques retrien aytambe. E nos dixem los que iriem la, e quant hi seriem que fossen apparaylats de retre los dits castells, e quels obseruariem lur ley e totes les costumes que hauien en temps de sarrains, e quels fariem gran be. E quan uench al quart dia segons que nos hauiem empres ab els fom la be ab ·C· cauallers, e la Regina fo ab nos: e exiren a nos tots los sarrains e les sarraines ab gran alegria, e dixem los e quels affranquiriem per ·II· anys per el mal que hauiem pres. E els faeren a Deu gracies de les bones paraules que los hauiem dites, e hobriren nos les portes, e entram dins, e lexam aqui la Regina ab cauallers tro a ·X· en bastiment, e puys haguem Betera e Bufila, e puys tornam nos ne al Pug.
Febrer 3, 2008 a 1:08 pm
Cal conmemorar a un monarca sanguinari que va massacrar la població àrab de Mallorca?
Si?
No hi han més personatges històrics dignes al passat català?
Febrer 3, 2008 a 1:30 pm
Si, cal fer-ho. Simplement pel fet de que ell, a part de monarca sanguinari (com tots els monarques a l’edat medieval), fou ells qui ens va dotar amb la seva conquesta d’una llengua, una història, i una cultura pròpia, que ens caracteritza i ens dona sentit com a poble i una raó de ser, cultura que 800 anys després encara perdura i que mai podran aturar.
I pel que fa a la segona pregunta, si, clar que hi ha més, però aquest també forma part del grup de personatges històrics i per a mi és un dels que més rellevància té, ja que sense ell no tindríem un “passat català”