La felicitat, segons Epicuro

Per a Epicuro, la felicitat es reduïa al plaer i l’absència de dolor. I és que, segons Epicuro, tots els éssers humans busquen mitjançant les seves accions el mateix: evitar el dolor i arribar al plaer. La prova de que una cosa es bona és que produeixi plaer, i la prova de que una cosa es dolenta és que produeixi dolor.

No obstant això, Epicuro reconeix que açò no és tant senzill, ja que hi ha coses que poden produir un plaer immediat, però que a la llarga, poden produir un dolor major. I el mateix passa en el camp contrari, com per exemple, prepara un examen de matemàtiques la vesprada del diumenge pot suposar un dolor o sacrifici, però que és necessari per a arribar a un plaer o benestar major i de més durada (la satisfacció d’aprovar, o de poder estudiar la carrera que vull, per exemple). En aquestos casos, que és el que deguem escollir? Epicuro ho tenia bastant clar: s’ha d’escollir sempre aquelles accions que ens reporten un plaer major i de més durada i que ens eviten la major quantitat possible de dolor.

El secret de la felicitat rau, aleshores, en el savi càlcul de les conseqüències que es succeeixen de les nostres accions, de cara a evitar la major quantitat possible de dolor i arribar a adquirir el plaer més prolongat.

S’ha de remarcar que per a Epicuro tant important per a la felicitat era el arribar a obtenir el plaer com evitar el dolor. De ací que, segons ell, “ni banquets ni festes constants donen felicitat”, si no van acompanyades de la prudència, que no és altra cosa que el savi càlcul del que abans hem parlat.

- - - -

[Extret d'un dels textos de "Lecturas para estrenarse en ética", d'editorial Diálogo]