“Las cosas como son”

Ja fa temps que us vaig parlar i us vaig mostrar alguns dels anuncis que Sprite feia a l’Argentina. Avui us deixe l’últim de la seva campanya publicitària.

Morella ‘08

Quatre dies de muntanya que es necessitaven. I no, finalment no vaig sentir com m’envaïen els records, senya de que mai havia estat allí encara. Ens ha plogut, ens ha fet fred i molt de vent, fins i tot ens va pedregar (tot això, enmig de la muntanya, en plena excursió). No era la primera vegada que em plovia i em pedregava mentre caminava per la muntanya, però mai m’havia enfrontat amb una situació semblant acompanyat per nanos d’entre set i dotze anys, els quals et tenen quasi quasi com a un monitor més, i que per dir-ho d’alguna manera estan també sota el teu càrrec.

La veritat és que han sigut quatre dies de “pràctiques de monitor”, que s’agraeixen i que li donen a aquestos quatre dies a Morella un toc especial, diferent.

Podria finalitzar dient que aquestos quatre dies són allò més paregut a una visió de futur, durant aquesta escapada a Morella he fet allò que des de fa temps suposa una peça fonamental del meu pla de futur: arribar algun dia a ser monitor del Grup Jove.

 .

 .

 .

. 

Manu Chao - Mr. Bobby

.

Ja feia temps que no actualitzava la secció “El tema de la setmana” (estic pensant a canviar-li el nom… xD). Però ara que m’he ficat a escriure i que no tinc res millor a fer (i com que no em costa gens) us deixe una cançó del Manu Chao, dedicada al rey, a Bob Marley (no sé perquè, però últimament l’escolte molt, ja sabeu, una cançó que se’t posa al cap… etc, etc).

.

Road to Morella

Finalment, després d’un gran temps sense trepitjar la muntanya pròpiament dita, torne a fer una escapada per desconnectar. Dimarts matí marxe cap a Morella (Els Ports), amb el Grup Jove del CEV (Centre Excursionista de València).

Les ganes de campament eren insostenibles, i esperar fins al d’estiu seria un suïcidi. Ara que ja tinc els disset únicament em queda la possibilitat d’assistir a dos campaments del Grup Jove (aquest de pasqua, i el d’estiu), i la veritat és que no vull desaprofitar l’ocasió.

Aquesta vegada serem pocs (en comparació als campaments estiuencs), al voltant de la trentena, i ens allotjarem a l’alberg juvenil Francesc de Vinatea, una colònia industrial del segle XIX assentada al costat del riu Bergantes, propera al municipi de Morella, adaptada i rehabilitada per l’IVAJ com a alberg, i que real i sincerament fa molt bona pinta (el complex compta també amb un hotel, un parc infantil, i pistes esportives).

 

 [Morella, presidida pel seu mític castell]

M’ha passat alguna vegada que altra, que de cop vaig a algun lloc al qual vaig estar temps enrere, i en el moment en el que me n’adone de que no es la primera vegada que estic allí em retornen al cap records perduts de la meva infància, petites anècdotes que ja havia oblidat amb el temps, fets que vaig viure en el mateix indret uns quants anys abans. A Morella vaig estar fa temps de col·lònies amb l’escola, i no sé dir-vos ben bé si ara vaig justament al mateix lloc de quan vaig anar amb l’escola. Tot serà qüestió d’arribar allí el dimarts i veure si els records perduts em tornen a envair…

El primer dia de primavera

Mai fins a avui, un 20 de març que, com tots els altres 20 de març, suposa el mític dia de ressaca valenciana que porta amb si l’endemà de la cremà, mai fins a avui m’havia parat a pensar que vaig néixer el primer dia de primavera. Sempre he tingut en compte que el meu aniversari era el dia de després de la gran festa valenciana, i per a mi era simplement açò: el dia després de falles, sense parar-me a pensar que precisament aquestes festes tenen lloc per celebrar la fi de l’hivern i l’inici de la primavera. Doncs bé, fins a avui tot aquest raonament lògic m’havia passat per alt, fins a avui. Ara ja puc dir que vaig néixer el primer dia de primavera, i no el dia després de falles (queda molt més bonic allò de la primavera, no?)

I a partir d’aquesta “descoberta” em comence a explicar certes coses… (la primavera que la sang altera, etcètera, etcètera…)

Res més, no tots els dies es compleixen 17 anys.

Cita #10

Tres dies i dues nits en una casa gran amb 7 amics donen per a moltes coses, com per exemple frases com aquesta:

“El speed és la xusta de la farla”

by: Miquel