Eleccions 2008 (IV)
Els spots electorals.
Aquest any, a les campanyes audiovisuals (als spots) dels dos principals països de l’Estat no trobarem cap alternativa política ni cap proposta. Ha quedat clar que el que s’ha de vendre als spots és la marca, i no un producte concret. S’ha de fer el que fa Nike o Adidas, enunciar la marca (que en aquests casos la marca és “PSOE“, o be “PP“), i no enunciar alguna proposta concreta (per ficar un exemple, el PP podria anunciar als spots la decisió de canviar el nom al “matrimoni homosexual, però no ho fa, es dedica a anunciar la marca).
Ara bé, hi ha moltes maneres d’anunciar la marca. La marca es pot anunciar com ho està fent el PSOE; promocionant-se a ells mateix, o bé com ho està fent el PP; desprestigiant, atacant i criticant durament el seu principal rival (com ja us vaig mostrar fa poc). Tot s’ha de dir, personalment crec que la campanya audiovisual del PP està molt ben aconseguida i treballada, però la veig excessiva, massa radical i bèstia, i poc moral.
Una campanya política d’aquests nivells deu mostrar un mínim de respecte cap a l’adversari, i promocionar-se a u mateix mostrant el plaer, l’orgull i la il·lusió que els suposa als ciutadans poder votar el teu partit (com encertadament està fent el PSOE), i no promocionar-se amb l’única finalitat de desprestigiar al rival (mostrant falta de respecte, com està fent el PP) ja que d’aquesta manera, indirectament estàs ensenyant la poca il·lusió que els teus votants demostren a l’hora d’anar a les urnes i de votar-te. El simple fet de no mostrar cap il·lusió als spots és el que ens fa veure que aquesta no existeix.
Us preguntareu potser que perquè i com he arribat a la concloure que aquestos que us he explicat abans són els objectius de les dues campanyes del PP i del PSOE. Simplement s’ha de fer una ullada als primers spots que varen veure la llum durant aquesta campanya, i d’aquestos es poden extreure fàcilment aquestes senzilles conclusions.
Ara bé, després d’un atac com el del PP, sempre queda temps per a contraatacar, i el PSOE s’ha vist obligat a canviar la seva estratègia inicial i a portar a terme la mateixa estratègia de desprestigi del PP per fer front als atacs. Dissortadament els socialistes s’han hagut de rebaixar al nivell dels populars, potser perquè de no ser així aquests últims no hagueren comprés el contraatac socialista (als tontets els has de dir les coses clares i senzilles perquè si els ho expliques d’una manera més astuta i intel·ligent possiblement no entenguen res).
…
Us deixe alguns exemples:
- Un spot qualsevol del PSOE:
- Un spot qualsevol del PP: (diferent al de l’altre dia)
- I el contraatac al que s’ha vist obligat a fer el PSOE:
____________
Enllaços d’interès:
