Eleccions 2008 (V)

Més spots.

El PP ens mostra una vegada més la seva verdadera millor cara mostrant com d’hipòcrites i de fillsdeputa són. Aquest fet és exemple més que mostra com són de coherents, i com (a banda de les declaracions que ells mateixos han fet i fan) a l’hora d’actuar fan el que els dona la gana, sense parar-se a pensar-se dues vegades si allò comporta alguna contradicció amb els que ells diuen són els seus ideals.

En aquest cas, l’afectat principal de l’ultim fet irracional dels populars ha sigut el mític cantautor franco-espanyol Manu Chao, i cap persona millor que ell mateix per explicar-vos què és el que ha passat. Així, us deixe amb el comunicat íntegre que aquest músic ha fet public:

Fue una muy desagradable sorpresa el descubrir hace un par de días que el Partido Popular utilizó de manera totalmente ilegal y sin ningun permiso previo la cancion La Trampa, escrita por mí e interpretada en buena amistad con Tonino Carotone. Con el agravante de hacerlo para un vídeo partidista, electoralista y denigrante para terceros. Es de notoriedad pública que no tengo ninguna simpatía por el Partido Popular. Tampoco ellos nunca se cortaron en respaldar varias criticas a mi forma de ser o a mi trabajo. Entonces, lo que yo trato ahora de entender es porque el Partido Popular se toma la licencia divina de utilizar la obra de gente que no le gusta. Y desde luego, por qué en su gran cruzada por una “normalidad” rancia, absurda e incomprensible, el Partido Popular se permite utilizar la música e interpretación de artistas que nunca se definieron como normales. ¿Será que artistas “normales” según los criterios del PP no existen? Puede ser que sí, puede ser que no; no lo sé ni me importa, porque al fin y al cabo todo acabaría en un debate estéril y sin futuro. Pero hoy en concreto estoy bien seguro de que esa persona idealizada e irreal que ellos sueñan no soy yo. Y ya que estamos, desde estas líneas hago un llamamiento a que vayamos tod@s a votar el domingo por cualquier partido que no sea el Partido Popular y evitar así lo peor que nos pueda pasar a tod@s estos próximos cinco años.

Siempre atento y feliz día (…dentro de lo que cabe…), Manu Chao

En aquest comunicat s’expressa d’una forma molt clara i concisa el que moltes persones d’aquest país sentim i pensem envers els polítics populars: perplexitat davant dels seus actes hipòcrites i de la feblesa, el poc pes, i la poca importància que els donen als seus ideals. Però personalment el que més odie és la ràbia i la desesperació que em provoca el comportament apàtic dels seus votants davant de fets com aquestos. Pareix que no vulguen veure com es riuen d’ells i se n’aprofiten aquells als quals consideren els seus líders.

Encara que pensant-ho bé, ells (els votants del PP, pobres) segur que no en tenen noticia d’aquestes cagades, ja que segurament deixaran que els enganyen, estafen i manipulen s’informaran amb el telenotícies de Canal9 i els diaris El Mundo, La Razón i l’ABC.