Pròxima estació: Villarrobledo

Per fi, després de mesos d’espera i de veure l’entrada penjat del suro (des de fa uns dies acompanyada els bitllets de tren) demà arriba l’hora. Sis i cinc de la vesprada, des de l’Estació del Nord, el tren que em portarà a un paradís terrenal de quatre dies iniciarà el seu recorregut.

No he tingut més remei que sortir un dia abans de l’inici, ja que aquesta era l’única possibilitat d’evitar les odioses escales (de seguida vàrem rebutjar l’opció d’anar fins a Albacete i des d’allí a “Villarockbledo”). Arribarem a hora de sopar, just per muntar la paradeta i fer un primer mos a terres castellanes.

I què és el que m’espera allí? M’espera una primera nit “tranquil·la”, seguida de tres nits de música continua, des de les quatre de la vesprada fins a les quatre de la matinada. Tornaré a veure a més d’un dels meus grups preferits (com Violadores del Verso, Marea, Los Delinqüentes, Canteca de Macao o Muchachito) i, per fi, podré gaudir de la música en directe d’un grapat de grups que sempre he volgut veure en directe (com són La Fuga, Reicidentes, Rosendo o Morodo).

La millor representació del panorama rock estatal de la mà de Marea, Porretas, Reincidentes, La Fuga, Sociedad Alkoholika i dels clàssics Rosendo i Barricada. La crème de la crème del rap, com són els ja citats Violadores del Verso, Arma Blanca, Falsalarma, La Mala Rodríquez, Arianna Puello i Morodo. Aquest últim, actuarà dissabte a les dues del matí (podríem atorgar-li l’honor de ser el cap de cartell), just abans de que el mític Peret baixe definitivament el teló d’aquesta edició del millor festival de música nacional (o d’”art natiu” com resa el nom del festilval). I també quedarà lloc per a la música alternativa i la rumba, que estarà ben representada per Canteca de Macao, Delinqüentes, Kiko Veneno, Muchachito Bombo Infierno i Peret (als quals ja havia citat).

Bé, me’n vaig que encara m’he de fer la bossa. Ja us contaré (si es que això es pot contar amb paraules) com ha anat tot a la meva tornada…

Ara per ara, el Viña Rock m’espera…

Al tall - Lladres que entreu per Almansa

Aprofitant la diada del 25 d’abril, dos clàssics de la música folk del País Valencia. Us deixe amb dos dels clàssics més afalagats dels Al Tall, dos himnes que han marcat història i que han sigut la referència de més d’una generació.

No s’ensenya a les escoles

com van esclafar un país

perquè d’aquella sembrada

continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina

dels antics oliveraras

que fa tendra la memòria

i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig,

que ens poseu la cova en casa

i des d’ella governeu.

Al Tall - Lladres que entreu per Almansa

Al Tall - El cant dels Maulets

25 d’abril

Potser que haja sigut per falta de ganes, però fins a avui no he volgut tingut temps d’escriure aquest post. El tema a tractar és que divendres passat era 25 d’abril. I el 25 d’abril és una dada que cal i es necessari recordar, no deixar que caigui en l’oblit.

[A Xàtiva, Felip V, qui va calar foc la cuitat sencera, s'acostuma a representar cap per avall, en senyal de rebuig]

Fa 301 anys, el 25 d’abril de 1707, va tenir lloc la Batalla d’Almansa, en la que Felip V va vèncer l’arxiduc Carles d’Àustria. Aquesta batalla, que fou simplement una més de les de la Guerra de Successió, comportà l’ocupació del Regne de València per part de la Corona de Castella, així com la pèrdua dels furs per l’impossició dels Decrets de Nova Planta.

Aquest post no està escrit simplement amb la intenció de commemorar aquesta dada, no. Alhora de fer memòria, també vull fer una petita crítica. La veritat és que no sé ben bé perquè s’ha pres aquesta decisió, però aquest any tant la manifestació com el concert que es celebren al voltant d’aquesta dada en commemoració han tingut lloc a Alacant. No ho sé perquè, però ha sigut una putada de les grans. M’haguera agradat anar-hi, però el fet de ser a Alacant m’ha tirat cap enrere (he de remarcar que la proximitat del ViñaRock així com les obligacions estudiantils també han influït prou, però si hagués sigut a València hauria sigut més provable que hagués anat). I si m’ha tirat cap enrere a mi que soc de València, no vull ni pensar quanta gent de Castelló es va quedar ahir a casa. Per la mateixa regla de tres, i per evitar discriminacions, allò normal ara és pensar que l’any vinent tant la mani com el concert seran a Castelló, i supose que gran part dels alacantins també es quedaran a casa. No vull ser centrista ni discriminar, però crec que el millor és continuar com ha sigut fins ara, celebrant-se a València, ja que, a pesar de ser la capital, està situada al mig del país. (Teniu en compte que aquesta reflexió i la sentència final l’he feta sense saber com va anar la mani d’ahir ni tampoc com de multitudinària fou l’assistència, però la raó i la lògica m’han portat a pensar que aquesta fou inferior a la que normalment solen obtenir les manis a València).

(Us deixe el link d’un text que Guillem Ferrando va esciure l’any passat per commemorar el 25 d’abril i que ja vaig publicar al fotolog. El podeu llegir clicant ací)

Cita #12

“Jo si algun dia m’apunte a Operación Triunfo serà pa que Risto me diga algo i pegar-li una punyà“

Edu

Ferrari Fiorano-599

Us deixe un documental de la National Geographic ( de 45 minuts de duració i completament en castellà) que ens mostra com es construeix pas per pas, (des de la tapisseria i la pintura fins a la peça més petita del motor) el Fiorano-599, l’última joia de la factoria d’Il Cavallino Rampante, contruida completament a la seu de Ferrari a Maranello. Equipat amb el motor del Ferrari Enzo (la joia italiana per exel·lència), un V12 que entrega 620cv.

Un Fórmula 1 dissenyat no per als circuits sinó per a la carretera.

[El documental està dividit en cinc parts]

- - - -

Via Menéame

Cita #11

Ten cuidado, si siembras odio igual recoges zona cero

Duo Kie