Pròxima estació: Villarrobledo

Per fi, després de mesos d’espera i de veure l’entrada penjat del suro (des de fa uns dies acompanyada els bitllets de tren) demà arriba l’hora. Sis i cinc de la vesprada, des de l’Estació del Nord, el tren que em portarà a un paradís terrenal de quatre dies iniciarà el seu recorregut.

No he tingut més remei que sortir un dia abans de l’inici, ja que aquesta era l’única possibilitat d’evitar les odioses escales (de seguida vàrem rebutjar l’opció d’anar fins a Albacete i des d’allí a “Villarockbledo”). Arribarem a hora de sopar, just per muntar la paradeta i fer un primer mos a terres castellanes.

I què és el que m’espera allí? M’espera una primera nit “tranquil·la”, seguida de tres nits de música continua, des de les quatre de la vesprada fins a les quatre de la matinada. Tornaré a veure a més d’un dels meus grups preferits (com Violadores del Verso, Marea, Los Delinqüentes, Canteca de Macao o Muchachito) i, per fi, podré gaudir de la música en directe d’un grapat de grups que sempre he volgut veure en directe (com són La Fuga, Reicidentes, Rosendo o Morodo).

La millor representació del panorama rock estatal de la mà de Marea, Porretas, Reincidentes, La Fuga, Sociedad Alkoholika i dels clàssics Rosendo i Barricada. La crème de la crème del rap, com són els ja citats Violadores del Verso, Arma Blanca, Falsalarma, La Mala Rodríquez, Arianna Puello i Morodo. Aquest últim, actuarà dissabte a les dues del matí (podríem atorgar-li l’honor de ser el cap de cartell), just abans de que el mític Peret baixe definitivament el teló d’aquesta edició del millor festival de música nacional (o d’”art natiu” com resa el nom del festilval). I també quedarà lloc per a la música alternativa i la rumba, que estarà ben representada per Canteca de Macao, Delinqüentes, Kiko Veneno, Muchachito Bombo Infierno i Peret (als quals ja havia citat).

Bé, me’n vaig que encara m’he de fer la bossa. Ja us contaré (si es que això es pot contar amb paraules) com ha anat tot a la meva tornada…

Ara per ara, el Viña Rock m’espera…