Impresionant

La veritat és que des del moment en que vaig baixar del tren que em portà a Villarrobledo i vaig començar a caminar, amb les motxilles a l’esquena, acompanyat d’una gentada que es dirigia a la zona d’acampada, el Viña Rock no va deixar de sorprendre’m en els quatre dies que vaig estar allí.

I com a mostra, us deixe un vídeo que he vist a Diari d’una gira (blog dels Obrint Pas). Divendres dia 2 de maig, escenari “Naranja”, quatre i mitja de la vesprada, una solana que convidava a prendre una llet merengada tranquil·lament sota una bona ombra, i els Obrint Pas que acaben de pujar a l’escenari.

Veure a milers de persones en aquestes condicions corejant el “sempre anirem obrint pas“, et fa comprendre que el Viña Rock és diferent, especial.

(si no podeu veure el vídeo feu clic ací)