Ja us vaig parlar a la crònica de Viña sobre aquesta cançó que Albert Pla havia interpretat durant el seu concert, i que tant m’havia xocat. Doncs bé, buscant per internet m’acabe d’assabentar que la cançó pertany a la banda sonora de la pel·lícula Airbag.
A més, he trobat el vídeo del Viña en el que la canta en directe:
Com ja us vaig avançar, dimecres passat vam anar ja al recinte del Viña per acampar i tenir un bon lloc a la zona d’acampada (cal dir que l’organització havia muntat ombratges amb teles negres a la zona d’acampada, i el que volíem era prendre un bon lloc per allí).
Si he de comparar els dos Viña (el de Villarrobledo i el de Paiporta), personalment hem quede amb el de Paiporta, i per “golejà“. I per què? Bé, per una banda el ViñaRock (a partir d’ara així nombraré el festival de Villarrobledo, metre que nombraré Viña al de Paiporta) oferia un cartell més ampli -amb més grups- i més divers, però el fet de que Extremoduro tocara al Viña, personalment, iguala un poc la balança. Si es tracta de parlar del recinte i de l’organització, no tenim comparació possible: el Viña estava prou ben organitzat, però és que el VinaRock era impressionant, tant pel que fa a l’organització com pel que fa al recinte (per posar un exemple, la zona de concerts del ViñaRock estava tota asfaltada, mentre que la del Viña era de terra, però terra d’aquesta de camp de futbol, que al mínim ball ska ho empolsinava tot).
Si, el ViñaRock era millor tant com a organització, cartell i instal·lacions, però allò que ha fet el Viña especial ha sigut la gent. Mentre que al ViñaRock érem sis amics en dos tendes muntades en un racó, al Viña (i debut a la proximitat) seríem al voltant de vint-i-cinc amics (repartits en petits grupets que de vegades en formaven un de sol) acampats molt a la vora els uns dels altres. A més a més, com que havíem anat amb antelació, vam poder organitzar un “campament base” on les tendes estaven col·locades en cercle, deixant al mig una placeta on ens reuníem abans i després dels concerts. Allí menjàvem, bevíem, fumàvem, xarràvem, tocàvem la guitarra i el caixó flamenc… és a dir, allí fèiem vida mentre no estàvem de concert. I ha sigut açò (juntament amb el fet que hem fet molta i molt bona relació amb els veïns) el que realment ha marcat la gran diferència amb el ViñaRock. Cal apuntar també que aquest festival l’havíem planificat millor, i és per això que les estones entre concerts han sigut tant profitoses.
Musicalment m’és impossible no remarcar, no destacar, no enaltir el concert dels Extremoduro. Aquells qui em coneixen bé saben perfectament que els escolte des de ben petit, i que musicalment són el grup que més idolatre. Feia temps que no hi havien moltes noticies sobre els Extremo, i això m’havia portat a pensar que mai els anava a veure en directe. Les ganes de veure aquells a qui idolatre en directe, el plaer d’escoltar cadascuna de les cançons que porte anys escoltant a casa tocades en aquell mateix moment pels mateixos Extremoduro feren del concert una cosa memorable, una cosa que sempre guardaré i que, n¡estic ben segur, mai oblidaré. Cadascuna de les cançons la vaig viure i gaudir com un xiquet de cinc anys el dia de reis. No puc deixar-ne de banda cap, però remarcaré sobretot “Jesucristo Garcia”. Hauré vist desenes de vegades el vídeo de Jesucristo Garcia en directe, me’l sé de memòria, i viureu jo mateix fou impressionant, en el moment en que Robe comença el solo de guitarra inicial la pell se’m va ficar de gallina d’una manera bestial (podeu preguntar-li-ho als allí presents). Acabaren el concert amb un solo de guitarra llarguíssim i impressionant de Iñaki Uoho.
Dijous començàvem a les set de la vesprada amb el concert de Ki Sap, qui tocaven en casa (són de Paiporta) i tot seguit el de La Gossa Sorda, feren de la vesprada del dijous una bona vesprada de ska i reggae. Després de sopar, tocaren els Extremo, i acabàrem la nit (encara que els concerts continuaven) amb un poc dels Delinqüentes.
Divendres fou el dia més complet. Començàrem també a les set amb La Troba Kung-Fú (antics components de Dursminguet) i després amb el rap sud-americà d’Arianna Puello. Després de sopar anàrem a veure un poc als Mago de Oz (era un deute que tenia amb la meva infància), i a pesar de no conèixer part de les cançons (solament conec les velles), van tocar “Molinos de Viento” durant els vint minuts que vam estar allí presents (Molinos de Viento és, per a mi, la millor de les cançons de Mago). Poc més tard pujaren a l’escenari els Canteca de Macao (a qui veia per tercera vegada en menys de sis mesos) i els va seguir Muchachito Bombo Infierno. Després d’un descanset de mitja hora, tocaren els Mojinos Escozíos, i rematarem la nit amb un gran concert d’ska de la mà dels The Locos. Serien vora les cinc i quart del matí quan els The Locos posàven el punt i final al dia més complet de concerts.
Per acabar, dissabte per la vesprada no vaig veure res, ja que per mi la nit anterior havia acabat a la una del migdia, i vaig passar tota la vesprada dormint la mona. Així és que vam començar la nit després de sopar amb el final de Fat Joe, esperant que començara Albert Pla, concert que va estar va bé, interpretació la mítica cançó “Soy Rebelde” inclosa, va tocar també el tema dels Extremo “Pepe Botica”, i va possar-li punt i final a la seva actuació amb “Veintegenarios“. A més a més, cal destacar el solo de guitarra espanyola, de l’estil de Paco de Lucía, que feu un dels músics que l’acompanyaven. Després d’Albert Pla va venir el descobriment personal d’aquest Viña, l’actuació impressionat dels NOFX. Per acabar la nit, concert d’Amparanoia, i després (per enèsima vegada a la meva vida) Obrint Pas, als qui els fallà un poc el só. Per acabar, també a les cinc del matí com el dia anterior, vam veure els últims deu minuts del grup que posava el punt i final a tres dies i quatre nits de molta, molta festa, els Barón Rojo.
En fi, l’any que ve, si tornen per Paiporta (allò més provable és que sí) repetirem però ben segur.
.
I ja que estic, us deixe el vídeo de la millor cançó del Viña, i la que podríem dir que és la cançó en directe que més he viscut.
Extremoduro - Jesucristo García
P.D.: Hauríeu d’haver vist a un català, dissabte al matí, un d’aquests veïns amb qui ens reuníem per tocar la guitarra i cantar, cantant i tocant a la perfecció vàries cançons de la banda sonora de Bola de Drac (els dibuixos animats). Fou flipant.
Bé, per diversos motius he hagut de tornar aquest matí a casa, i per tant tinc un ratet per a postejar, però la nit passada ja la vaig passar al Viña.
Cal dir que ja hi havia gent, però allò d’anit no era res comparable al que em vaig trobar la primera nit al ViñaRock (el de Villarrobledo, celebrat fa uns mesos). No cal dir que l’altre Viña tenia cinc escenari, mentre que aquest en té solament dos, i vulgueu o no, això també influeix en la quantitat d’assistents.
Les primeres sensacions són molt bones. La gent de molt bon rotllo, com a mostra un botó: avui me n’he anat a dormir amb el sol. Hem passat tota la nit amb els “veïns”: dues guitarretes, dos yembés, una vintena de persones, ganes de festa, “fang del barranc” (que diu mon pare) , i tot un poc regadet d’alcohol…
Me’n vaig que m’esperen allí per dinar. Aquesta nit, després del partit de futbol (han habilitat una pantalla gegant per retransmetre’l) Extremoduro. Crec que qual els veja dalt de l’escenari ploraré. xD
Fins diumenge!
No sé si ho sabreu, i tampoc recorde si us ho vaig comentar ja, però el cas és que aquest any hi ha dos festivals de música que porten el nom de “Viña”. Per una banda hi ha el Viña Rock, que es va celebrar fa vora d’un mes a Villarrobledo, i d’altra banda trobem el Viña, que es tindrà lloc els dies 26, 27 i 28 de juny a Paiporta.
I tot açò per què? El ViñaRock és un festival de música que es celebra a Villarrobledo i que amb la d’aquest any porta ja tretze edicions. Aquest festival l’organitzava durant els darrers anys una productora valenciana anomenada Matarile. Pareix ser que l’any passat, al 2007, l’Ajuntament de Villarrobledo no va complir la promesa que li havia fet a Matarile de fer reformes dintre de l’auditori municipal, en el qual es muntaven normalment els escenaris i demés, i es per això que la productora valenciana va decidir celebrar el festival de 2007 a Benicàssim. L’Ajuntament de Villarrobledo va demandar la productora al·legant que el nom de “Viña Rock” pertanyia al poble, demanda que finalment va guanyar. Com a conseqüència de tot açò, el Viña Rock pròpiament dit ha retornat aquest any a Villarrobledo, amb l’única diferència que aquesta vegada la productora que l’ha organitzat no ha sigut Matarile sinó Sr.Naranja. Com a rèplica davant d’aquest fet, Matarile ha decidit organitzar un altre festival totalment independent al Viña Rock (Festival d’Art Nadiu) que porta com a nom Viña (Tren d’Art Nadiu), amb una nova característica important: el fet de ser un Tren d’Art Nadiu comporta que aquest recorrerà la península.
Amb tot açò, tenim que el Viña és un nou festival molt paregut al Viña Rock (molts dels artistes coincideixen i els dos tenen una duració de tres dies), i la primera parada que efectuarà serà a Paiporta durant els dies 26, 27 i 28 de juny.
Tot açò ho he explicat especialment per aquells qui encara no sabíeu de que va la copla. El fet important (i per el qual escric el post) és que ja tinc la meva entrada per al Viña de Paiporta, i la gran alegria, allò que ha ocorregut inesperadament, és que des d’ahir mateix els Extremoduro (el grup que més idolatre) actuaran el primer dia, dijous 26.
Definitivament, açò és el millor regal de fi de curs que es pot tenir.
[Dalt, entrada del ViñaRock; baix, entrada del Viña]
