Harry Potter i les relíquies de la mort

El setè llibre de la famosa saga (que tants bons moments m’ha portat) ha vist la llum avui mateix, dijous 21 de febrer, a les 18:30 hores. Per diversos motius no m’he pogut fer amb cap exemplar encara. Supose que demà ja serà meu, però crec que em veuré obligat a donar-li’l al meu pare per què me’l guarde fins que acabe els exàmens, ja que sé del cert que si comence demà mateix a llegir-lo poc estudiaré aquest cap de setmana. Ja he començat els exàmens trimestrals i encara em queden dues setmanes més, i no és molt bona idea deixar-los de banda. Així és que hauré d’esperar fins al dia 7 de març per començar a llegir el llibre que espere de fa temps (putada).

En aquest últim llibre es desvelen nombroses incògnites sobre els final de tots els protagonistes, especialment de Harry, ja que els seu dissetè aniversari implica la fi de l’encanteri protector que el manté sa i estalvi.

Us deixe, per acabar amb aquesta entrada, amb les primeres paraules del segon capítol de l’edició castellana (que ha editat Salamandra, editorial que distribueix també les edicions en català i gallec).

Harry sangraba. Mientras se apretaba la mano derecha con la izquierda y maldecía por lo bajo, abrió la puerta de su dormitorio empujándola con su hombro…

.

Links:

-Article d’El País sobre la posada en venta del llibre.

-Entrada del llibre a la viquipèdia (conté al final part de l’argument, aneu amb compte!)

-Web en català sobre el món Harry Potter.

(portada de l’edició anglesa, de l’editorial Bloomsbury)

Tauleta de nit (III) - El misteri del solitari

Aprofitaré aquest apartat, el de “Tauleta de nit”, per parlar, quan crega que l’ocasió ho mereix, de literatura en general i no solament dels llibres que tinc pensat llegir. Així com també en faré alguna crítica o comentari puntual.

Així, anuncie que en aquests últims dos dies han hagut variacions pel que fa als meus llibres de capçalera. Abans, el meu llibre de capçalera (dic el meu perquè realment solament en tenia un) era “El vigilant en el camp de sègol“. El dia de reis em van regalar “El misteri del solitari” de Jostein Gaarder. No fa encara deu minuts que he acabat de llegir l’última frase de l’última pàgina del llibre (i cal apuntar que en te 380, que no són poques). El llibre em tenia completament atrapat, no he fet altra cosa que llegir durant aquests dos dies (cosa que únicament m’havia passat amb els llibres de Harry Potter), i ara que ja l’he acabat del tot, puc anunciar plenament convençut de que des d’aquest mateix moment “El misteri del solitari” passa a ser el meu llibre de capçalera, llevant-li el lloc al llibre abans esmentat de J.D. Salinger, que queda relegat a la segona posició.

Açò no és qualsevol minúcia. Tot al contrari, es un canvi amb un cert pes i una certa rellevància importants (pel que fa a la meva persona, clar està). No és gens fàcil (fins i tot diria que és admirable) que, en dos dies, un llibre desbanque amb aquesta relativa facilitat l’altre llibre que des de feia uns tres anys (i tenint en compte la meva curta vida de setze anys, tres en un són una xifra considerable) encapçalava la meva llista personal de llibres de capçalera (valga’m la redundància).

 

[Curiositat: el llibre l'he llegit en la seva versió en castellà, la de l'editorial Siruela. M'ha resultat curiós comprovar que el llibre pertany a la col·lecció "Biblioteca Gaarder", en la qual tots els llibres publicats són del mateix autor, de Jostein Gaarder, lògicament. Estic pensant que tard o prompte acabaré llegint la col·lecció sencera, i si la resta dels llibres m'agraden la meitat que aquest, ja anirem ben servits.]

Tauleta de nit (II)

M’ha vingut al pèl. Fa uns quatre dies que vaig acabar de llegir l’últim llibre que tenia a la tauleta de nit, i en necessitava de nous. I així, complint amb totes les expectatives, els reis m’ha portat dos nous llibre amb els que anar matant els temps morts.

JOSTEIN GAARDER - El misterio del solitario

ANTONI RUBIO i HÈCTOR SANJUAN - Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas

Cal dir que el primer llibre me’l van regalar ahir, i ja en porte dues-centes pàgines llegides. No sé, m’està agradant molt, i el millor de tot és que hem fa pensar, i pensar prou. Lògicament encara no l’he acabar, però soc conscient de que ja us el puc recomanar.

Tauleta de nit (I)

Tauleta de nit és una nova categoria que comence avui. Simplement és una secció on aniré escrivint els llibres que passen a formar part de la meua “tauleta de nit”.

El cas és que estic de reformes a casa. I l’altre dia vaig trobar-me una caixa plena de llibre del pare. Llibres vells, però no vells referint-me a que foren escrits fa molt, sinó en referència a que els exemplars que tinc tenen alguns anys (entre vint i trenta). De la caixa vaig destriar una col·lecció de llibres clàssics de la literatura catalana.

Del Quim Monzó ja n’havia llegit un: “El perquè de tot plegat”. I aquest darrer mes he llegit “L’illa de Maians”, com a lectura obligada trimestral de l’assignatura de llengua valenciana. Del Manuel de Pedro vaig llegir fa uns anys “El mecanoscrit del segon origen”, i pel que fa a Ferran Torrent encara no he llegit res. Sense més romanços, us deixe a continuació la llista de llibres amb que comence aquesta secció, i que omplen la tauleta de nit des de fa dos dies.

-MANUEL DE PEDROLO. “Si són roses floriran“

- QUIM MONZÓ. “Guadalajara” i “Del tot indefens“

-FERRAN TORRENT. “L’any de l’embotit“

P.D: S’accepten opinions sobre els llibres triats, així com recomanacions de llibres que estaria bé que algun dia arribaren a la meua tauleta de nit.