Després de les reformes que vam fer a casa a desembre, en les que renovarem el bany i la cuina, ara li toca a la meva cova, ja sabeu, el ghetto personal en el qual em recloc i en el que faig el 98% de la vida mentre soc a casa.
Les reformes d’ara tampoc són una cosa extraordinària, es tracta solament de canviar els dos finestrons de fusta, aquests típics finestrons vells de fusta que no taquen del tot bé (principal raó per la que m’he decidit a fer el canvi). Avui pel matí han vingut els obrers, i sorprenentment aquesta vesprada ja estava tot enllestit: els nous finestrons blancs de PVC ja llueixen a la façana interior amb vistes al jardí.
La veritat és que ja posats, i amb el meu guetto ple a vessar de pols i de brutícia, he aprofitat i ara mateix estic acabant de donar-li els petits detalls que sempre he volgut fer, però que mai en trobava l’oportunitat. El cable del telèfon que penjava tristament de la paret, a la vista de tots, ara descansa amagat darrere d’aquestes típiques caneletes blanques (que serveixen precisament per a açò: amagar i dissimular cables) que ara voregen amb cura la part superior de les parets, quedant tot ben discret i atorgant-li a l’habitació un toc més seriós i ordenat.
Aprofitaré també, d’aquí fins al cap de setmana, per a repintar aquelles zones que han quedat un poc ennegrides de tant posar-hi la mà a sobre i pintar també el lluit que ara voreja els nous finestrons. Un poc més avant, i si trobe qui m’ho faça, tinc pensat que em pinten la paret de l’escala un graffiti amb el meu nom.
Supose que si tot acaba com vull, i arribe a fer realitat tots aquells detalls que hi vull col·locar allí (encara hi ha alguns petits detalls més), quedarà l’habitació que sempre he desitjat.
